Harriet fou un exemplar femella de tortuga gegant que Charles Darwin va transportar al “Beagle” des de l’arxipèlag de les “Galápagos” fins al port anglès Falmouth. Pel que es veu, va gaudir d’una vida bastant tranquila, però jo la vaig imaginar escapant del jardí de Darwin, arrossegant-se fins l’agitada Londres i després creuant el Canal de la Manxa per a, al continent, prosseguir un viatge que duraria fins avui. Vaig imaginar una tortuga de gairebé dos-cents anys que ha sobreviscut a onze papes i a trenta cinc presidents nord-americans, a dos guerres mundials, a la Revolució d’ Octubre i a la Perestroika. Un animal que, havent hagut d’adaptar-se una i una altra vegada a les més diverses circumstàncies, ha evolucionat fins ser gairebé una persona, o fins ser quelcom més que una persona. Un testimoni extraordinari que ha vist la Història des de sota, a nivell de terra.
Juan Mayorga
El món, un terrari
La Història del devastador segle XX és el tema principal d’aquesta Tortuga de Darwin, una suggerent faula escrita per Juan Mayorga en la que ressonen ecos de kafka, Ionesco i Bulgakov. Harriet, la tortuga bicentenària que estudiarà l’ autor de l’Origen de les espècies, ens fa emprendre un vertiginós viatge per l’espai i el temps amb un xaman capaç d’instal•lar-nos en un altre àmbit perceptiu des d’ on ens és donat contemplar condensats múltiples i determinants esdeveniments. Aquesta distorsió del temps i de l’espai per mirar, consubstancial al fet teatral (la seva pròpia arrel etimològica remet a aquesta circumstància) ha estat un dels elements en el que més ens hem detingut a l’hora de concebre la nostra proposta escènica: un plantejament que pretén aprofundir en el terreny del fet al•legòric i el fabulós, i que ens dut a idear com a espai de representació un gran terrari en el que cohabiten els personatges de l’obra amb alguns dels inopinats dirigents que han protagonitzat la vessant més ominosa de la nostra història recent. Es pretén així ressaltar les qüestions que amb agudesa i ironia es susciten a la peça: els resultats dels projectes emancipadors, el suposat final de la Història, l’objectivitat del seu relat... així com l’aversió - fascinació cap al que la convenció social estableix com a monstruós, en aquesta ocasió encarnat en una dona – tortuga, emblema eloqüent de tots els nostres temors i recels cap a l’estrany, cap al diferent.
Juan Mayorga
El món, un terrari
La Història del devastador segle XX és el tema principal d’aquesta Tortuga de Darwin, una suggerent faula escrita per Juan Mayorga en la que ressonen ecos de kafka, Ionesco i Bulgakov. Harriet, la tortuga bicentenària que estudiarà l’ autor de l’Origen de les espècies, ens fa emprendre un vertiginós viatge per l’espai i el temps amb un xaman capaç d’instal•lar-nos en un altre àmbit perceptiu des d’ on ens és donat contemplar condensats múltiples i determinants esdeveniments. Aquesta distorsió del temps i de l’espai per mirar, consubstancial al fet teatral (la seva pròpia arrel etimològica remet a aquesta circumstància) ha estat un dels elements en el que més ens hem detingut a l’hora de concebre la nostra proposta escènica: un plantejament que pretén aprofundir en el terreny del fet al•legòric i el fabulós, i que ens dut a idear com a espai de representació un gran terrari en el que cohabiten els personatges de l’obra amb alguns dels inopinats dirigents que han protagonitzat la vessant més ominosa de la nostra història recent. Es pretén així ressaltar les qüestions que amb agudesa i ironia es susciten a la peça: els resultats dels projectes emancipadors, el suposat final de la Història, l’objectivitat del seu relat... així com l’aversió - fascinació cap al que la convenció social estableix com a monstruós, en aquesta ocasió encarnat en una dona – tortuga, emblema eloqüent de tots els nostres temors i recels cap a l’estrany, cap al diferent.